Estana

L’accés habitual des de Martinet comença en direcció a Montellà. Poc després es deixa aquesta carretera per prendre el ramal d’Estana, més estret, que baixa fins a creuar el riu de Bastanist.

Aquest primer canvi de vessant prepara l’entrada a la muntanya. El Segre deixa de marcar el paisatge i la carretera s’endinsa en un entorn de boscos, torrents i petits nuclis dispersos.

El nostre ascens comença just després de creuar el riu de Bastanist, des d’on ens enfrontem als poc menys de 9,5 km que ens duran fins a Estana.

Convé començar amb prudència: el poble encara és lluny i el desnivell s’anirà acumulant sense grans concessions.

La carretera guanya altura deixant els desviaments cap a Bastanist i Béixec. Són cruïlles que recorden la presència d’un territori habitat, fet de pobles petits, explotacions ramaderes i camins que comuniquen la muntanya amb la vall.

El traçat alterna corbes amb sectors més rectes. La vegetació recull la carretera i, de tant en tant, una clariana permet descobrir la distància que ja ens separa del fons de la vall.

És una part de l’ascensió per trobar un ritme propi. Amb molts quilòmetres acumulats a les cames, qualsevol rampa pot semblar més llarga. Els sectors més suaus ajuden a recuperar la respiració, però la carretera continua demanant pedalades.

Més amunt, les corbes permeten guanyar perspectiva. La carretera deixa entreveure prats i vessants oberts, mentre el Cadí es fa cada vegada més present.

El paisatge té aquí una doble dimensió. Al darrere queda la vall del Segre, amb els pobles i les carreteres que hem anat recorrent; al davant, les parets calcàries de la serra anuncien una muntanya molt més abrupta.

L’esforç es torna continuat. No cal buscar una velocitat determinada, sinó una cadència que permeti arribar amb forces al poble. Estana és una pujada de fons: la seva duresa es construeix amb la distància, el desnivell i el cansament acumulat de la jornada.

Estana apareix finalment a uns 1.500 metres d’altitud, en una posició privilegiada davant la cara nord del Cadí. Les cases de pedra i els prats del voltant donen una escala humana a la immensitat de la muntanya.

La recompensa és aturar-se i mirar. Després de gairebé deu quilòmetres de pujada, la respiració es calma mentre la mirada recorre els cingles i les canals. El Cadí ja no sembla un horitzó: és una presència propera que domina tot l’espai.

Estana és també una porta d’entrada a Prat de Cadí, un dels indrets més emblemàtics de la serra. Però la ruta ciclista acaba la seva ascensió al poble: no cal continuar cap als camins de muntanya per sentir la força d’aquest paisatge.

Després de Vilanova de Banat, Ansovell, Cava i el Querforadat, Estana completa aquesta successió de miradors sobre la cara nord del Cadí.

La serra és la mateixa, però no ho és la manera d’arribar-hi. Cada carretera ha tingut el seu ritme, cada poble ha ofert una perspectiva diferent i cada ascensió ha deixat una sensació pròpia.

Estana posa el darrer accent en aquesta primera part del recorregut: una pujada sostinguda fins a un poble petit, amb més de cinc-cents metres d’esforç a les cames i una gran paret de pedra davant dels ulls.