Castellnou de Carcolze

Castellnou és un dels colls amb la pendent mitjana més elevada de la ruta: guanyar 420 metres en menys de cinc quilòmetres significa afrontar una ascensió concentrada, que reclama un ritme prudent des del començament.

La seva dificultat no ve de la llargada, sinó de la intensitat. Comparat amb les ascensions anteriors, Castellnou concentra molt desnivell en poca distància. A més, arriba després d’Aristot, sense cap tram d’enllaç, i les cames ja porten una història que aquí es fa notar.

Després de baixar d’Aristot, toca tornar a canviar el gest. La bicicleta, que fins fa poc avançava amb la facilitat del descens, torna a demanar força; les mans busquen una posició còmoda i el desenvolupament es fa més curt.

Castellnou de Carcolze pertany al vessant situat al nord del Segre, a la solana del Baridà. Som davant del Cadí, a l’altra banda de la vall: una muntanya de llum, pendents pronunciats i pobles enlairats. A la solana del municipi hi conviuen alzinars, rouredes, pinedes a les cotes més altes i prats. Som al Baridà.

El canvi respecte dels pobles arrapats al vessant del Cadí és subtil però profund. Aquí, la serra queda al davant: una presència que acompanya la pujada i dona escala al paisatge.

En una ascensió amb aquesta mitjana, convé trobar aviat un esforç sostenible. No és un tram per gastar de cop les forces que queden, sinó per repartir-les amb cura. La distància pot semblar assequible sobre el paper, però els metres d’altura s’han de guanyar un a un. El ritme es recull: una pedalada, una respiració, uns metres més.

La carretera deixa de ser una línia que es mira de lluny i es converteix en allò immediat que passa sota la roda. La solana pot afegir-hi l’exigència de la calor, sobretot en hores de forta insolació. Cal arribar a aquest tram amb aigua i evitar que l’esforç dels colls anteriors ens faci començar massa de pressa.

A mesura que es guanya altura, la vall queda enrere. El paisatge ofereix una altra manera de mesurar l’ascensió: no només amb el comptaquilòmetres, sinó amb la distància que ens separa del riu i amb l’amplitud de l’horitzó.

Castellnou de Carcolze s’alça a uns 1.320 metres, a la part alta de la vall del seu nom. L’església de Sant Gervasi, d’origen romànic, el campanar i el portal que dona accés a les restes de l’antic clos del castell formen part del seu patrimoni.

No necessita molts quilòmetres per fer-se recordar. La seva força és la concentració: una pujada exigent, el cansament que s’hi acumula i l’arribada a un poble enlairat amb memòria de castell. Si altres colls conviden a descobrir la muntanya a poc a poc, aquest ens demana que hi entrem amb decisió i mesura. Quan finalment arribem, la pedra ens ofereix un moment de repòs.

El premi de Castellnou no és només haver superat 420 metres de desnivell: és haver arribat a un lloc que conserva la seva pròpia mesura, lluny de la pressa de la carretera nacional.